dijous, 30 d’agost del 2012

Excursió als Llacs de Tristaina (Andorra)

Des de les pistes d' Ordino-Arcalís a Andorra comencem l'ascensió cap als llacs de Tristaina.
 
 
Des del final de la carretera CG-3, on està emplaçada l'estació inferior del telecadira de Creussans podem arribar fàcilment a l'alçada de l'estany del mig. Aquest es pot veure des de dalt d'un turonet, des d'on anirem cap a la dreta per baixar primer a l'estany petit (2.249 m) per una petita graonada.
 
L'estany petit el podem vorejar per la dreta o per l'esquerra segons ens agradi més, nosaltres el vam vorejar per la dreta passant per un petit pont fet de fusta. Aquí vam fer la primer remullada de peus.
 
Després seguint el camí, que no té pèrdua, i deixant el riu que uneix els estanys a l'esquerra, vam enfilar per la base d'un contrafort que baixa del pic de l'Arbella. Finalment, remuntant una segona graonada s'arriba a l'estany del Mig (2.287 m). Depèn de com el mirem, la seva silueta ens recorda la d'un cavallet de mar. Som en un circ glacial i es poden veure les roques erosionades per l'efecte del gel.
 
Seguint el curs del torrent, un corriol ens deixa a l'estany de Més Amunt (2.305 m), el més gran dels tres. Una opció és donar la volta a l'estany, crueant cascades i parant atenció a la seva curiosa albufera situada al peu del pic de l'Estany Forcat. Fins i tot es pot seguir més enllà...
 
Però nosaltres, vam parar a descansar i menjar una mica tot mirant un pescador de truites i respirant la tranquilitat que despertava aquella natura.
 
Finalment vam tornar cap a l'estany del mig però ara per la dreta d'aquest deixant altre cop el riuet al costat esquerre. En el del mig i vam tornar a descansar i a mullar-nos els peus, mentres miraven altres pescadors. De fet aquest és l'estany més visitat ja que és el més accessible.
 
Ja a mitja tarda, cap a les 16h, tornàvem a enfilar el turonet des d'on al començament havíem vist aquest darrer estany per tornar pel mateix camí que havíem enfilat des de l'estació del telecadira.
 
Una excursió molt bonica de fer. Això sí, s'hi ha d'anar una mica aviat, si no pot omplir-se de cop de turistes (je, je... com nosaltres).

dimecres, 4 d’abril del 2012

Visita a Castellcir

Castellcir és un poblet d'uns 634 habitants situat a 700m d'altura al sud-est del Moianès i al nord-oest del Vallès oriental. S'hi arriba per la carretera que va des de Sant Feliu de Codines fins a Moià.  Un cop arribats a Castellterçol tombarem a la cruïlla que hi ha a l’entrada mateix del poble i que ens porta exclusivament a Castellcir. Després de 2,5 Km arribarem a la cruïlla de l’entrada del poble (on hi ha una pedra que posa Benvinguts a Castellcir) i trencarem a ma dreta, arribant tot seguit al seu centre.
Podem deixar els cotxes al costat d'un camp de futbol i un parc infantil que estan tocant a la mateixa carretera (Aparcament La Quintana).

Per Castellcir passen dues rieres:
- La riera de Castellcir, que comença a Sauva Negra, travessa tot el terme de nord a sud i va a parar al riu Tenes i finalment al Besòs.
- La riera de Fonts Calents, que passa per la part oest del terme i que curiosament canvia de vertén i va para finalment al riu Llobregat.
Les rieres proveeixen d'aigua el poble i al voltant hi ha moltes fonts i llocs per anar a visitar: antics molins fariners, baumes, paratges naturals de singular bellesa...

La nostra excursió va ser curteta ja que anàvem força gent i molts nens. Vam vorejar una d'aquestes rieres i vam arribar a Esplugues una masia situada sota una bauma i ocupada per l'home des de molt antic.

La masia està situada al sud-oest del terme municipal de Castellcir. S'hi accedeix per la carretera BV-1310 en el pk.3.8, prenent un camí de terra a l'esquerra. Es baixa pel camí, travessant boscos de pi roig i rouredes, fins arribar a la riera de Fonts Calents, i a l'altra banda de la riera es troba la masia d'Esplugues.

La casa, construïda sota una bauma (o espluga) que li fa de teulada, consta de planta baixa, planta pis i golfes. Va ser habitada fins a finals del 2002 i completa el conjunt el cobert i el pont medieval.
Ara l'estan reformant i reconvertint en Ecomuseu on s'organitzen diverses activitats dirigides, concerts i exposicions itinerants.

L'excursió pot continuar pel caminet que passa per davant de la masia i seguir, però nosaltres ens vam aturar una mica més enllà observant ases i una altra masia al peu de la vall.

Finalment vàrem tornar pel mateix camí passant d'un dia força assolellat a una tronada que ens va fer córrer a l'hora de dinar (amb calamarça inclosa!), però tot i això ens ho vam passar d'allò més bé.

Més informació:

Consorci del Moianès
Ajuntament de Castellcir
Pl. Era, 5
08183-Castellcir
Telf: 93 866 81 51
www.castellcir.cat



dimecres, 14 de març del 2012

Excursió a la Foradada de Cantonigròs

Aquesta és una excursió per a fer qualsevol dia de l'any, però la millor època és la Primavera quan el salt d'aigua és més abundant.

Nosaltres la vam fer al juliol i no hi havia tanta aigua, però igualment és un lloc força agradable de visitar.
Com arribar: Des de Vic s'agafa la C-153 direcció Olot. Passat Sta. Maria del Corcó arribarem a Cantonigròs. Entrarem al poble i ens dirigim cap al camp de futbol on hi podrem aparcar. Aquí és l'entrada del camí que va cap a la Foradada.
Comencem a baixar per una pista ampla indicada amb marques grogues fins al Torrent de la Rotllada. Encara que al final sembla que fa més pendent no té cap dificultat i es pot fer perfectament amb nens petits.
A mesura que es va baixant es va fent més frondós. Compte amb els mosquits a l'estiu! Porteu protecció antimosquits.
Alguns trams hi ha baranes per agafar-s'hi.
A l'estiu és més concorregut ja que hi ha qui aprofita per banyar-se.
Una vegada arribem ens trobem la cascada en front i la roca foradada a l'esquerra. Cal anar de matí si vols veure passar els rajos de sol entremig de la roca i tocant l'aigua.
També es pot anar fins a la cascada vorejant per l'esquerra la roca i anant per darrera. Aleshores arribarem a la foradada per darrera i es pot arribar a tocar l'aigua de la cascada, però amb compte de no relliscar.

On menjar:
Una vegada acabada la visita us recomanem, si no és que heu portat entrepans per passar-hi el dia, anar a menjar al Faves Comptades de Tavertet. Un bon restaurant!! On en Sergi Martí i en Fabián Contreras us atendran d'allò més bé.


dijous, 16 de febrer del 2012

Circuit de natura amb raquetes per Tuixent-Lavansa

La neu canvia el paisatge i el vesteix d’etiqueta. Si ens calcem unes raquetes, podrem gaudir d’aquest mantell màgic fet de cristalls brillants i minúsculs.
Itinerari: Prat de l’Arp - mirador - refugi de la Vansa - bosc - tallafocs - bosc - prat de l’Arp
Circuit de natura amb raquetes per Tuixent-Lavansa
Joan Raventós
Autor: Joan Raventós
Aquesta excusió és a Tuixent-Lavansa on farem un circuit de natura, amb la neu com a protagonista. L’itinerari comença a peu de pistes, davant mateix dels edifi cis de l’estació d’esquí de fons. Al llarg del circuit hi ha senyals que cal seguir i alguns punts d’interès senyalitzats amb una lletra. Ens hi hem d’aturar i llegir el text corresponent del full que ens hauran donat a l’estació. Sortim del refugi de l’Arp, a peu de pistes, i avancem cap al SW per sota el circuit d’esquí de fons. Hem de travessar el prat de l’Arp i arribar fins a un mirador situat una mica més avall d’un petit refugi. El panorama sobre el Pirineu és molt ampli. Podem distingir els pobles que són al fons de la vall: Cornellana, Fórnols, Sorribes o Ossera, i una àmplia faixa de muntanyes presidides pel Cadí. Des del mirador, el nostre itinerari puja fins al petit refugi de la Vansa, travessa el circuit de l’Arp i entra al bosc. Aquí és interessant que observem l’entorn per mirar de descobrir rastres d’animals, que podrem identifi car observant el full de la ruta on apareixen les petjades de l’esquirol, la fagina, la guineu, la llebre, l’isard i el gall fer. A les branques del pi negre pengen líquens de dues menes: l’escarola del Pirineu, arrissada, i la barba de caputxí, un bon indicador del bon estat de salut de la muntanya. Travessem la clenxa pelada del Tallafocs a l’alçada de l’anomenat Primer replà i tornem a entrar al bosc. En aquest tram podem veure que hi ha pins negres, d’escorça grisosa, i pins roigs, d’escorça rogenca. La baixada ens durà a una pista d’esquí de fons, que hem de travessar vigilant de no obstaculitzar el pas dels esquiadors i mirant de no trepitjar la traça. Els senyals ens retornaran al refugi de l’Arp, a peu de pistes, on finalitza aquesta ruta de natura. 
Visita recomanada:
Museu de les Trementinaires
Observacions:
Podeu llogar raquetes a l’estació de Tuixent-Lavansa. El preu inclou un full amb els itineraris senyalitzats i informació d’interès. Hi ha diversos circuits: el de natura, l’excursió fi ns al refugi de Sangonelles i l’ascensió a la Tossa Pelada.

dijous, 2 de febrer del 2012

Vespella, el poble de l’art

Per contemplar obres d’art no cal entrar en un museu. A Vespella de Gaià hi ha un parc d’escultures a l’aire lliure que permanentment exposa obres d’artistes contemporanis. Una passejada ideal per estimular la imaginació dels més petits.

Itinerari: Plaça del Pujol - camí de l’església - escultura Escala Dei - ermita de Sant Miquel - escultura Arcs - camí del Pujol - carrer del Pi - Masos de Vespella

Estalvieu-vos les cues, la compra d’entrades i la consulta prèvia dels horaris d’obertura. Al Museu d'Instal·lacions Artístiques de Vespella de Gaià s'hi pot anar a qualsevol hora, qualsevol dia de l'any. I és que es tracta d'un museu a l'aire lliure on, a banda de contemplar obres d'art contemporani que estimulen la creativitat i la imaginació dels més petits, podem passejar entre cases de pedra pintades de colors, gaudir de bones vistes i visitar una petita ermita romànica que corona un pujol. 

Som a Vespella de Gaià, una localitat molt tranquil·la, situada a només 11 km de la turística Torredembarra. Aquí hi viuen gairebé dos-cents habitants, un nombre que es multiplica per deu durant la temporada estiuenca. Tanmateix, durant els mesos d’hivern la vila manté l’atmosfera característica d’un poble rural. El municipi està dividit en diversos nuclis: Vespella, la Coma, Sant Miquel i els Masos de Vespella, als quals cal sumar-hi la zona diferenciada de la pedrera de Mas d’en Blanc, que en un futur, i segons els projectes previstos, es convertirà en un gran parc d’art contemporani. 
Comencem la ruta a Vespella, concretament a la plaça del Pujol, flanquejada per un grup de cases de colors, on hi ha un aparcament per deixar el vehicle. Des d'aquí, un recorregut a consciència ens permet conèixer totes les obres del parc d’escultures, com la que hi ha a la mateixa plaça, que representa un gran drac ajagut al terra, obra de Martí Royo. Un camí ben arranjat puja fins a l'antic castell, o més ben dit, al que queda de l’antic castell, que és la capella romànica, dedicada a sant Miquel. Passem per diverses escultures més, algunes excavades a la roca, i desfilem davant d’Escala Dei (una escala de ferro que representa que puja fins al cel), de Glòria Ortega, i d’Arcs, de Rufino Mesa. Un cop a dalt del turó, trobem l’església, que destaca pel seu campanar de cadireta format per tres campanes i per la cripta que hi ha a tocar, coneguda com la presó.
Continuem la passejada pel camí de l’església i deixem el turó pel camí del Pujol, primer, i pel carrer del Pi, després, fins als Masos de Vespella, on es concentren la majoria de cases del municipi. Aquí trobem encara més escultures a l’aire lliure, com una font molt estrafolària titulada El pas de la memòria, de Joan Simó. Finalment, passejant pels carrerons del poble, ens fixem en les plaques dels carrers pintades a mà o les boques de claveguera tenyides de colors blaus, vermells o grocs.

Visita recomendada: Castells del Gaià.


Observacions
El recorregut des de la plaça del Pujol fins a l’ermita de Sant Miquel no és apte per a cotxets, ja que hi ha algun tram amb escales. En canvi, en els carrers dels Masos de Vespella, sí que es pot passejar amb cotxet. Als masos de Vespella hi ha el Mas d’en Plana, una construcció rural del segle XVIII que, després de ser rehabilitada, s’ha convertit en la Fundació d’Art Contemporani de Vespella.

Més informació:

Dificultat: Distància: 2,5 km (anada)Durada: Entre 1 h 30 min i 3 h, en funció de les paradesDesnivell: 110 mEstació recomanada: hivern, primavera, tardor, estiuMés informació: Ajuntament de Vespella de Gaià Pl. de Catalunya, s/n 977 65 52 88www.vespella.altanet.orgPatronat de Turisme de la Diputació de Tarragona 977 23 03 12 www.costadaurada.info





dimecres, 28 de desembre del 2011

Dalt del Ferrocarril Turístic de l’Alt Llobregat




A finals d'aquest estiu vam passar unes vacances en família a Berga i voltants.
Un dels atractius turístics de la zona i que agrada molt als nens és el Ferrocarril que va des de la Pobla de Lillet fins al Museu del Ciment.




Es poden fer diverses parades i una és als Jardins Artigas, el jardí gaudinià del Bergadà.

Podeu adquirir els bitllets a qualsevol de les estacions menys a la Pobla de Lillet-centre. Us podeu informar a www.ferrocarrilturistic.cat 


Nota: Si teniu carnets super3 no us els oblideu, són molt útils i hi ha força descomptes a molts museus


dimarts, 27 de desembre del 2011

La ruta del ferro i el carbó del Ripollès

Ruta entre Ripoll-Sant Joan de les Abadesses-Toralles.


És una bona excursió per fer amb nens amb bici ja que és molt plana i bona part asfaltada. Una vegada a Toralles es pot  pujar fins a Ogassa però ja per camí pedregós. Però val molt la pena ja que aquí, si ho demanes, et fan una ruta turística per les mines d'Ogassa molt interessant.



Si es vol, també es pot fer nit a l'Alberg la Ruta del Ferro a Sant Joan de les Abadesses i l'endemà continuar la tornada fins a Ripoll.